Soc una dona de blanc

Soc petita, i soc gran. Soc una dona de blanc. Tinc por i soc valenta, no m'espanta la veritat, lluito per conèixer, jugo amb mi mateixa. M'emmirallo en el meu cos i em miro en les meves dones de blanc, que tranquil·les i exaltades s'uneixen en la cadència d'un altre dilluns.
I el grup s'enxampa i s'aprima, fent-se fort en cada moviment, jugant amb la flexibilitat del nostre cos, de la nostra entitat. I arriba el moment, i totes les mirades es troben en una, en la nostra Rosa que ens anima i critica, tot fent-nos en cada paraula més dones de blanc.
Reivindiquem justícia amb les nostres moviments, i ens fem fortes al ser, totes juntes un tot que dansa i expressa, l'horror de la soledat, del maltractament, de la desil·lusió. Però també l'energia dins de cada una de nosaltres, la grandesa de la nostra fragilitat, la fortalesa que ens dona la unió entre iguals, la felicitat de superar l'adversitat i laplenitud de trobar-nos a nosaltres mateixes tal hi com som.
Trobo a la ma que m'aixeca, els cabells que pessigollegen la meva cama, el reflex que emociona la meva anima, el somriure que hem reconforta, la mirada que hem corregeix, els dits que m'acaricien .
Em sento reconfortada, l'escalfo ve de molt endins , on ha crescut aquest sentiment de formar part d'alguna cosa més gran que jo mateixa i que transmet les sinergies creades entre nosaltres: l'admiració per les artistes, el somriure per les trapelles, l'agraïment per les constants, la dolçor per aquelles que us hem necessitat, el poder detraspassar més enllà de L'escenari, de posar-te dins de cadascuna de les persones que han vingut a veure'ns sense cap paraula, una explosió d'emocions.
I tothom te el seu paper, i tothom es important i imprescindible, tot i que el grup s'arrauleix al volant de lesabsències, tot preservant-les amb noves creacions.
Recordo a totes les que hem sigut, m'il·lusiono amb totes les que som, busco a totes les que serem, i penso amb orgull: soc una dona de blanc.

*Imatge creada i cedida per Ana Maria Ketterer