Vandalisme i delinqüencia a Plaça Catalunya

Aquest matí els mossos d'esquadra sota les ordres conjuntes de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han intentat desallotjar l'acampada de plaça Catalunya. Més ellà de les raons totalment injustificades, el partit del Barça que es més important que tot, que la democracia, que les persones, pel que es veu; o la suposada neteja de la plaça per raons d'insalubritat, mentira flgrant ja la comissió de neteja de la plaça fregava i netejava continuament tot l'espai. Més enllà de qualsevol justificació que es puguin treure de la màniga avui hem vist com l'estat reprenia als manifestants i aquest resistien de manera no vilenta.

Els actes de violencia i de creació de pànic han estat per part dels mossos, perque el que estaben fent era crear terror, ens han intetat diapersar de totes les maneres possibles, amb les porres, amb pilotes de goma, anant amunt i avalla amb les furgos. A més "per netejar" han destrossat totes les infraestructures de la plaça i s'han emportat, es a dir han robat tots els ordinadors i qualsevol altre estri de valor que hi pogués haver a la plaça. Els vàndals son ells.

Quan he marxat, hi havia una assemblea gegant al centre de la plaça, no han aconseguit el que volien, el moviment segueix dempeus, seguim endevant.

Estic orgullosa de formar part d'aquest moviment, que tot hi no estar organizat com ho esta el govern, es capaç de reaccionar sense violencia,

UN ALTRE MÓN JA ESTA ESSENT POSSIBLE!

Foto anómnime del dessallotjament i foto d'una de les meves participacions a la plaça, en aquest cas amb les dones de blanc, grup d'expressió corporal contra les violencies de génere

Delegació de dones per la pau a palestina 2011

Des de Pau Ara isempre estem montan per segon any consecutiu un projecte per crear xarxa entre dones de ambdos costats de la Mediterrànea.

L'any passat una delegació de 21 dones va realitzar un vitge per tot Cisjordania visitant a diverses entitats de dones palestines. La delegació Marhaba va ser un gran èxit de participació i va sentar les bases pel projecte d'aquest any que es lleugerament diferent.

El projecte d'aquest any es desenvoluparà en dues etapes: una primera on anirem a concretar i visitar noves entitats i organitzacions de dones del 18 al 24 de juliol y una segona al desembre on professionals en terapies alternatives impartiran tallers a les cases d'acollida per a dones en situació de violencia, i a d'altres entitats que així ho solicitin.

Per al primer viatge busquem dones que participin activament en la vida social, cultural i política del seu entorn i que siguin capaces de génerar vincles entre les seves organitzacions i les que podem identificar coma germanes a Cisjordania. Farem aquest primer viatge del 18 al 24 de juliol, el plaç per apuntar-se es fins al 20 de juny i queden 8 places lliures.

Per al segon viatge necesitem profesionals en terapies alternatives, concretament en musicoteràpia, arteràpia, relaxació, risoteràpia i expressió corporal. Les dates d'aquest segon viatge encara es tenen que consensuar amb totes les participants però serán o a les vacances de nadal 2011 o a les de setmana santa 2012.

En ambdos viatjes Pau Ara i sempre ofereix la possibilitat de becar a les participants, tot hi que al primer viatje es possible que les participants tinguin que avançar els costos, que podrien esser retornats posteriorment. Estimem que degut a les caracteristiques de la feina impartida al segon viatge, les professionals seràn totalment becades per a la entitat i rebran una retribució pels tallers impartits.

Si esteu interessades a participar poseu-vos en contacte amb Pau Ara i sempre pauara.catalunya@gmail.com o amb mi mateixa, que coordino el projecte aquest any mariavmiras@gmail.com

Que passa a l'acampada de Sol?

Un cop més les forces de seguretat reprimeixen als que s'han volgut manifestar contra aquest sistema que no porta enlloc.

La passada matinada la policia va desallotjar les persones que portaven acampades des de diumenge dia 15, en protesta per la situació de precarietat i reclaman un canvi social, polític i económic. L'acampada va començar després de la manifestació convocada per la plataforma Democracia Real YA, i que va fer sortir al carrer a més de 130.000 persones de una seixantena de ciutats de l'estat espanyol.

A partir d'aquest incident s'han convocat acampades populars a diverses ciutats pels proper dies, i les xarxes socials bullen amb els temes #acampadasol #spanishrevolution o #nonosvamos

Per si voleu unir-vos o seguir, als companys acampats deBarcelona aquí teniu l'adreça del seu blog

Es aquesta ebullició a les xarxes socials l'inici de la revolució a occident com ho va ser als païssos àrabs? En tot cas, desitjo sort als acampats, que puguin seguir reivindicar les seves queixes i que si aquesta no triomfem, ho farem a la propera.

La fragilitat de la UE

Tota acció te una reacció, això es evident. Ja ho diu la teoria del caos, que l'aleteig d'una papallona a la China, pot provocar un tornado a Àfrica, i es que les petites variacions poden produïr grans variacions, de conseqüencies inesperades. I tot hi que des d'Europa es vàren seguir les revoltes populars dels païssos àrabs amb gran interès, es veien com això, reivindicacions de població molt allunyada de nosaltres, que no afectarà a la cotidianitat europea occidental.

Però si que ha afectat, les revoltes han produït i produiran desplaçats, que veuen en la UE el refugi més proper. I el que semblava que tenia que esdevenir un esforç col·lectiu de la UE per fer front a un nou fenómen migratori, de dimensions no tan elevades de moment, ja que 20.000 tunisians, no son una massa significativa pel gruix de la UE, ha esdevingut el trencament d'un dels principis fonamentals de la Unió, la lliure circulació de persones.

I Dinamarca, no ha dubtat en trencar el tractat de Schengen, pilar fonamental de la concepció actual europea, tancant per iniciativa del govern en acord amb el partit d'ultradreta, que predica als quatre vents les desgracies que portaria la ona d'immigració.

No hem sorpren el trencament de Dinamarca, no puc expresar que no m'el esperava, encara que hem pensava que petaria per un altra banda. I es que el trencament de Schengen no ha estat tan sols per la suposada onada d'immigrants que pujarien per la frontera germano-danes invadin Dinamarca de tunisians fomentant la revolta, sinó que ja fa temps que s'esta coent un cert clima de malestar general. En primer lloc, degut a la crisis económica, que ha generat éndex d'atur i de pobresa elevats, i per altra banda a les males actuacions del governs internacionals respecte al terrorisme islamic, i molt en concret en l'assasinat de Bin Laden, celebrat per l'ultradreta, i lamentat per totes aquelles persones que creiem que tothom mereix un judici just, i es que fins hi tot els nazis vàren ser jutjats a Nuremberg.

I si fa uns dies explicava que un 9 de maig de fa 61 anys Shumman presentava la seva declaracció per establir un espai económic i social comú a Europa, avui m'admiro en com n'es de fragil aquesta Europa, i hem pregunto si no seria més sólida una unió basada en la cohesió social, i la unitat dels pobles pel bé comú, que aquesta unió económica, tan delicada que ni tan sols hem aconseguit una adhesió complerta (Regne Unit, Noruega i la mateixa Dinamarca, mai han aceptat l'euro com a moneda) i que trontolla en les seves bases en temps de canvis globals.

Saps que va ser la Naqba?

12, 13 i 15 de Maig: commemorem la Naqba Palestina

El proper 15 de maig s’acompliran 63 anys de la Naqba, la catàstrofe. Això és el que significa en àrab: el “desastre palestí”.

És per això que durant els dies 12, 13 i 15 de Maig, la Coordinadora d’entitats catalanes “Amb Palestina al Cor” realitzarem una sèrie d’activitats per a commemorar la Naqba.

Coneix i divulga les activitats a través d'aquest vídeo:

63 anys d’ocupació israeliana

63 anys d’apartheid i neteja ètnica

63 anys de resistència palestina

Dijous, 12 de Maig a les 19h

CONFERÈNCIA a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB amb

Jamal Zahalka, Maren Mantovani i Albert Caramés

Parlarem de les lleis racistes de l’estat d’Israel i la repressió que pateixen els palestins que viuen a la Palestina històrica, de les polítiques de colonització i la situació dels refugiats palestins/es, de les polítiques d’Apartheid i la campanya de BDS a nivell internacional i de les relacions armamentístiques Espanya-Israel

Divendres, 13 de Maig a les 19h

PREMI ESPERANÇA, a l’activisme en favor dels drets del poble palestí al Palau Robert de Barcelona

Presentarà l’acte l’actriu Catalana Montserrat Alcoverro. Intervindrà l’ambaixador palestí a l’Estat Espanyol,Amer Musa.

Recital de poesia, actuacions d’un coral integrada per nens de les diverses comunitats àrabs a Catalunya.

Necessària inscripció: nakba2011@gmail.com

Diumenge 15 de Maig, a la Plaça dels Àngels

Projecció de documentals i exposicions fotogràfiques al voltant de la Naqba, Música, circ i gastronomia. Organitzat per Pallassos en Rebeldía.

més informació: www.alcor.palestina.cat

El dia d'Europa

Avui fa 61 anys, el 9 de maig del 1950, Robet Shuman va presentar la seva proposta per a la creació d'un espai, on totes les nacions poguesin unir els seus esforços i tenir una millor organització, i on per sobre de tot, un espai on es creesin les condicions per relacionar-se internacionalment, indispensables per aconseguir una pau permanent entre els pobles.

La proposta de Shuman es la base de tots els tractarts i acords que posteriorment vàren constituir el que avui coneixem com a Unió Europea. La pàgina de la Unió Europea dona més detalls del tema.

Avui, arreu de Catalunya s'organitzen actes de celebració, concerts conferències i demés, podeu consultar les activitats a la p

àgina de la representació de la comissió i el parlament europeu a Barcelona.

Però més enllà del esperit inicial de crear un clima de prosperitat que fomentes la pau, que ens distingeix als europeus? Suposo que la moneda, que no l'economia.

Tot hi que compartim moneda amb païssos com Alemanya o França o fins i tot païssos com irlanda o grecia que ens sona que econòmicament estan igual o pitjor que nosaltres, ni aquest tenen l'índex d'atur ni remotament comparable al d'Espanya.

I es que, el poder comptar amb una feina, t'ajuda a tenir perspectiva, a mirar més enllà, a poder valorar el que es bo i el que es dolent, a ser crític i a poder contribuïr a la societat. A ser un millor ciutadà (europeu) en tots els aspectes. Malgrat tot, sempres es bo tenir un motiu de celebracó, així que:

MOLT BON DIA D'EUROPA A TOTHOM!!

2011, Any Europeu del Voluntariat

Fa gairebé sis anys, en una petita oficina del centre "europeu" de Brusel·les, una colla d'il·luminats d'arreu d'Europa, divagavem sobre l'estat del voluntariat a Europa, que per divers i per entendres diferent a cada racó, era com divagar sobre el sexe dels àngels. En aquella reunió de Consell Directiu del Centre Europeu del Voluntariat www.cev.be peròvàrem posar fil a l'agulla i concreta accions a realitzar en els propers cinc anys,les linies estratègiques a seguir. Va ser on per primera vegada vàrem començar a parlar de promocionar el voluntariat a nivell euroepeu a través de la proclamació d'un Any Europeu del voluntariat. A partir d'aquell moment, el CEV es va centrar en fer pressió política per aconseguir-ho.

Després van venir els deures per a casa: contactar amb tots els europarlamentaris catalans perque signesin la proposta per a poder fer la sol·licitut oficial al Parlament Europeu. Des de la Federació Catalana del Voluntariat Social www.voluntaris.cat, ens vàrem posar mans a l'obra, i contactarem amb la majoria d'Europarlamentaris catalans, tot hi que l'unic que finalment va signar la sol·licitut va ser en Raül Romeva Tot hi això, es va aconseguir portar la sol·licitud al Parlament Europeu i un cop allí, vam guanya la votació.

Tot d'una va esclatar la crisis, tot hi que tots aquells que estabem atents la esperabem inquiets. I amb la crisis, el voluntariat arreu d'europa va donar un gir, convertin-se en una eina d'esperança, per a tantes persones desesperançades. El 2010 semblava idoni per ser l'Any Europeu de lluita contra la pobresa, estabem en plena crisis, i la situació no semblava millorar. Al desembre del 2010, a Brusel·les en la assemblea del CEV, varem treballar per buscar propostes de treball concretes per lluitat contra la pobresa des del voluntariat, i vàrem redactar un manifest, pont entre els anys europeus 2010 i 2011.

I ja fa mesos que estem al 2011, el nostre any, i des de Catalunya organitzarem el 2n Congrés Euroepu del Voluntariat, del 9 al 11 de novembre. Procurarem que sigui un Congrés útil, amb l'objectiu concret de posicionar-nos a nivell europeu i de crear linies estratègiques de treball en matèria d'associacionisme i voluntariat pels propers anys. El tema principal serà les aliances i relacions entre tots els agents que intervenen en l'acció voluntaria, les entitats, les empreses, les administracions públiques, els agents educatius. Aquest tema es posarà a la practica durant el 11/11/11 on celebrarem el Marketplace, una iniciativa de la FCVS, on es vol donar espai a un mercat d'intercanvi de projectes i col·laboracions entre diferents agents socials. El Marketplace serà la primera iniciativa catalana d'aquestes característiques i el primer a nivell espanyol sorgit per iniciativa de les entitats socials.

Per consultes o sugeriments podeu posar-vos en contacte amb l'organització del Congrés a congreseuropeu@gencat.cat i amb el Marketplace a internacional@federacio.net

Ens queda encara molta feina per fer tot hi que, hi ha molta feina fent-se, com el Symposim del CEV que es celebra aquest dies a Tallin amb el lema "El futur del voluntariat, conceptes, tendencies i visions". Bona feina a tots els que esteu allí en aquest moments!

Comptem amb tots vosaltres els voluntaris i voluntaries per que, malgrat les circunstancies adverses del moment, poguem tirar endevant plegats els nostres projectes grans o petits, tots importants tots imprescindibles per anar canviant el món.

Soc una dona de blanc

Soc petita, i soc gran. Soc una dona de blanc. Tinc por i soc valenta, no m'espanta la veritat, lluito per conèixer, jugo amb mi mateixa. M'emmirallo en el meu cos i em miro en les meves dones de blanc, que tranquil·les i exaltades s'uneixen en la cadència d'un altre dilluns.
I el grup s'enxampa i s'aprima, fent-se fort en cada moviment, jugant amb la flexibilitat del nostre cos, de la nostra entitat. I arriba el moment, i totes les mirades es troben en una, en la nostra Rosa que ens anima i critica, tot fent-nos en cada paraula més dones de blanc.
Reivindiquem justícia amb les nostres moviments, i ens fem fortes al ser, totes juntes un tot que dansa i expressa, l'horror de la soledat, del maltractament, de la desil·lusió. Però també l'energia dins de cada una de nosaltres, la grandesa de la nostra fragilitat, la fortalesa que ens dona la unió entre iguals, la felicitat de superar l'adversitat i laplenitud de trobar-nos a nosaltres mateixes tal hi com som.
Trobo a la ma que m'aixeca, els cabells que pessigollegen la meva cama, el reflex que emociona la meva anima, el somriure que hem reconforta, la mirada que hem corregeix, els dits que m'acaricien .
Em sento reconfortada, l'escalfo ve de molt endins , on ha crescut aquest sentiment de formar part d'alguna cosa més gran que jo mateixa i que transmet les sinergies creades entre nosaltres: l'admiració per les artistes, el somriure per les trapelles, l'agraïment per les constants, la dolçor per aquelles que us hem necessitat, el poder detraspassar més enllà de L'escenari, de posar-te dins de cadascuna de les persones que han vingut a veure'ns sense cap paraula, una explosió d'emocions.
I tothom te el seu paper, i tothom es important i imprescindible, tot i que el grup s'arrauleix al volant de lesabsències, tot preservant-les amb noves creacions.
Recordo a totes les que hem sigut, m'il·lusiono amb totes les que som, busco a totes les que serem, i penso amb orgull: soc una dona de blanc.

*Imatge creada i cedida per Ana Maria Ketterer